i m’adono que els meus desconeixen
la meva atenta presència... lentament,
i escolto unes veïnes rialles ofensives,
tan pesades, que soles es fonen... lentament.
Buido pel forat, el meu cap esberlat,
fins oblidar l’ordenada obstinació... lentament, i esdevinc petit per no ser-hi, sense deixar de ser, l’observador que observa... lentament, només per obtenir-me, eternament, per dins, ple, dens i sempre present... ben lentament. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 6 de setembre del 2013
LENTAMENT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada