Viatjo amb un andorrà. Anem xerrant de tot i de res. El trajecte és
llarg i la conversa presenta múltiples derivades. En un moment donat
m’explica el que ell ho classifica com un problema típic del comerç de luxe a
Andorra: un rus ric entra en una
joieria andorrana, demana dos rellotges de luxe d’una marca determinada,
coneix del que parla, i en detalla les prestacions específiques que vol que
tinguin els dos rellotges. El joier no els
té a la botiga, però després de fer una consulta al seu proveïdor, diu
que els pot tenir l’endemà. L’endemà a l’hora convinguda el rus entra a la
joieria. Cada rellotge val uns 250.000 €. El rus ric paga amb targeta visa
l’import dels dos rellotges i el joier els hi entrega. Al cap d’unes hores el
rus torna a entrar a la botiga. Enfadat li diu al joier que els rellotges que
li ha venut no tenen les prestacions que ell li havia demanat. Comproven
conjuntament les funcions i efectivament el rus té raó. Llavors el joier li anul.la
la transacció visa per l’import cobrat pels dos rellotges però li descompte
la comissió bancària de 13.000 € que li cobrarà visa al joier. El rus ric no
ho accepta de cap de les maneres ja que entén que l’error ha estat del joier
per entregar-li un rellotge sense les prestacions exigides. El rus es veu que
li ha posat una demanda judicial internacional i, a hores d’ara, el joier
porta gastats bastant més de 13.000 €
en la seva defensa. Lògicament visa no li ha retornat els diners. L’impune
negoci bancari és un fàstic... aquí i Andorra!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada