C ollons quin “susto”!!!! Només he estat capaç de retenir una
part final del somni quan m’he
despertat molt alterat a la 1h i 41’
de la matinada. El somni passava tot
just acabada La Guerra Civil Espanyola. L’escenari era a la planta
baixa d’una masia, aquella planta inferior dedicada a l’explotació ramadera i
agrícola, amb una premsa de vi, un forn de pa i espais amb abeuradors per a
donar protecció al bestiar. Estàvem en una cavalleria on hi havia aparcat un
cotxe dos cavalls de color marró-beige força atrotinat. Jo estava amb un fill
meu (que no he identificat) i discutia amb un altre home. No he pogut
recordar perquè ens barallàvem. El cert és que a mesura que la tensió anava
augmentant, el meu fill, se m’anava allunyant del meu costat lentament, jo
mirava l’home i de reüll el meu fill, com dient-li marxa però no em deixis
sol,...quan de cop, mentre estava pendent del meu fill que s’allunyava fent
passes enrrere, m’he girat cap a l’home just en el moment en que he sentit
una gran punxada al costat esquerre del meu pit, sota l’última
costella,....però ha resultat que el dolor ha estat real i no somniat, m’he
despertat cridant, he despertat a la
meva companya que dormia al meu costat amb el crit, i no he pogut evitar posar-me la mà al
pit, i dir-li quin mal....el cor! El mal ha estat com una pessigada molt forta o com una
petita rampa rabiosa que ràpidament ha afluixat. M’he tranquil·litzat. He fet un pipi
i he tornat al llit. Llavors tenia el mateix dolor que es té després d’haver
patit una rampa en un muscle. No podia adormir-me. He fet l’esforç de
retornar al somni per intentar reconstruir-lo. Llavors he entès que aquell
home m’havia clavat una punyalada. Quan estic transcrivint el somni, ¾ d’onze
del dia 22, encara tinc un petit dolor somort sota la costella esquerra. He
consultat si el dolor podria correspondre a un atac de cor, i no coincideix
cap símptoma dels descrits amb el que he viscut,... de totes formes estaré
alerta,...mai havia arribat tant lluny en un somni. No ser si he somniat els fets
d’una vida passada de la meva ànima o bé he somniat el meu propi assassinat.
*****
P.D.:
Avui tenia previst publicar un article sobre la Berruga, però l’emergència
nocturna viscuda ha passat per davant.
|
vacances Miquel, vacances! aprofita la setmana santa que dilluns comença!
ResponEliminafreecatdo