LA VERITAT

No estimem la veritat, ja no té cap valor. Per això cada setmana tenim un nou escàndol, perquè polítics i mitjans de comunicació, necessiten crear, permanentment, soroll per tapar la veritat. Perquè el nou cas tapa l’anterior i així la pilota va endavant. Però la veritat existeix. És tossuda. El problema rau en esbrinar-la i en explicar-la. Esbrinar-la és difícil perquè som porucs i no ens convé fer-nos més enemics. Només la descobrim quan hi ha un xivato interessat. El problema llavors està en saber si el xivato diu la veritat o menteix. L’altre dificultat és explicar-la. La por torna a ser el fre. Abans el poder volia el refugi del castell, era un dictador que es jugava la pell cada cop que sortia a passejar, les parets del castell li donaven la força. Ara el poder necessita la visibilitat per recollir-ne el vot. La visibilitat només els hi poden donar els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació pertanyen als lobbies de poder, els guanys dels quals, sovint, són en mans de decisions polítiques. Cada lobbies s’identifica amb els seu color polític.  Els periodistes viuen de la feina que els hi donen els lobbies que controlen els mitjans de comunicació. I altre cop la por fa que la veritat no s’expliqui. Però la crisi fa aguditzar els interessos entre lobbies rivals fins al punt que la merda que estan fent aflorar els ofegarà. Ara faltarà només que començem a estimar la veritat.