FLAMENCO

No puc adormir-me, deu ser molt tard, passades les tres de la matinada; no, no vull mirar la hora que és, fa poc vaig escoltar per la radio que contra l’insomni un no havia de mirar la hora, perquè llavors, encara ens posàvem més nerviosos,...ja veus, segueixo sense dormir, donant voltes a tot el que no tinc tancat,...i sempre hi ha tantes coses mal tancades....és llei de vida. Cansat encenc la ràdio i em poso  els auriculars per no molestar a la meva companya de llit:                            (...) “Yo te di tu primer beso Y tu boca fue un volcán, Y la luna fue testigo De tu cuerpo de cristal”  (...)  Quan no puc dormir, o quan porto molta estona conduint sol en un viatge llarg i ja no ser com posar-me, quan rento els plats avorrit com una ostra o faig una feina mecànica insípida,... són moments en que m’agrada escoltar música flamenca popular. Quan dic popular, vull dir flamenco fàcil, ... rumbero, pachanguero. És una música repetitiva, amb tonades sentimentalistes, alegres o tristes però molt emotives. Emotives perquè les lletres són franques i directes, expressen els sentiments tal com raja, sense miraments. Sentides. És cert que la seva lletra no és poesia, però és “bonita”, i si un s’hi posa,  les escolta sense perjudici cultural ... si aconsegueix fluir dins  la melodia fins entrar-hi,...descobrirà una humanitat insòlita. Quan m’he despertat, els auriculars havien caigut damunt dels llençols, me'ls he posat a les orelles mecànicament i deien així: (...) “Y entre las flores mas bonitas, tu eres la rosa que no marchita, Que alegra mi casa y mi jardín, que me da fuerzas pa vivir, Hay flores rojas y amarillas, cuxa xikilla no toy mintiendo, Que la vida son dos días, y que uno esta lloviendo.” (...)