HERÈNCIA EN VIDA NO REEIXIDA

La mare em va dir que ni tu ni jo, que pot ser seria bo deixar de banda el nostre interès diferencial, que el més segur, és que, actualment, no ens aporti, ni a tu, ni a mi, res de bo. Se que potser t’és complicat acceptar aquesta nova situació, però en el meu cas, no se veure cap altre opció sí el que volem és sortir-ne tots dos amb un mínim de dignitat, vull dir sense arribar a la baralla maldestre entre germans. Queda clar que, ara per ara, el moble canterano de la besàvia es quedarà a casa la mare, i qui sap si més endavant, quan l’herència pot ser t’afavoreixi a tu, o a mi, podrem seure en una taula rodona de marbre d’un bar amb classe, i signar damunt d’un tovalló un acord que ens dignifiqui davant d’un vermut il.lustrat. Per sí no saps on col·locar-lo, jo ja li tinc un lloc reservat a casa meva.