SMARTBOY

El meu fill gran fa un any que ens diu que ell necessita un mòbil,...repeteixo, el meu fill gran fa un any que ens diu que ELL NECESSITA UN MÒBIL. Ell ho ha repetit moltes més vegades i molt més insistentment. Fa un mes la meva dona es va canviar el seu telèfon mòbil  aprofitant una oferta de la seva companyia telefònica, llavors vam pensar que potser era el moment de donar-li al meu fill  el mòbil que tan NECESSITAVA. Vem posar una  targeta de prepago en el cel.lular vell de la meva dona i li vàrem donar el necessitat telèfon al meu fill. Donçs el nano va tenir la gran decepció de la seva vida,... ell no volia aquell mòbil, ell volia un SMARTPHONE,... conseqüentment el mòbil vell de la meva dona ha quedat guardat en un calaix amb una targeta prepago amb el 100 % del seu saldo. No el critico. No és culpa seva. La  resistència que ha estat capaç de desenvolupar amb dotze anys contra la pressió social és baixa. El seu entorn és “smart”. Ell vol ser com els altres, vol lluir el seu telèfon de 200 € que té jocs, fotos, música...i capacitat de connexió a internet mentre tingui saldo. Ell busca la felicitat encara que ell no sap que la felicitat no està en l’ objecte sinò en el seu cap, i que cal ensenyar el cap a ser feliç sense l’objecte, ell tampoc sap que la ment humana viu només de la il·lusió del contrast, vull dir ue ens sentim feliços quan incòmodes al llit per la calor ens regirem buscant una nova postura, quan sentim el contrast, el canvi cap a un tros fresc de llençol, aleshores, automàticament sentim la felicitat i sentim un que bé que estic ara, però al cap d’una estona torna la calor i la incomoditat,.... Ser que l’acabarà tenint, que serà feliç a l’experimentar el contrast entre no tenir i tenir un smarthphone,...ser que li farà il.lusió i  ser que aquesta serà passatgera,....però seguiré intentant ser capaç de donar-li al meu fill, aquests propers anys, la màxima resistència possible a la puta pressió social que exerceix una societat cada cop menys smart i més estúpida.