VUITANTA-QUATRE MITJONS MENYS UN ( dedicat als amics que no tenen fills!)

Cinc a casa, per dos peus per persona, son deu mitjons cada dia, per set dies a la setmana son setanta unitats a la setmana. Dels cinc, dos fan esport habitualment, l’ un un cop per setmana, i l’altre tres per setmana, per tant, cal afegir vuit unitats mes. Tres dels cinc porten mitjons per estar per casa i sumen 6 unitats mes a la setmana. Total vuitanta-quatre mitjons a la setmana que cal rentar, per sort, a la rentadora; després estendre, atenció, un a un, amb la seva corresponent pinça de fusta, sense que em caigui cap d’ells al patí de llums de la veïna de sota, aquella de qui mentre estenc els mitjons li veig el trasdós...d’unes paraules en alemany que no entenc escrites al vidre de la porta corredissa, que dona pas des del pati a la seva cuina; deixar que els vuitanta quatre mitjons siguin eixugats per la mare naturalesa, de forma diferencial en el temps, perquè uns són prims i els altres són gruixuts; recollir-los posant l’agulla al seu cistellet, i els mitjos dins el cubell, i arribats en aquests punt, asseure’s al sofà, posar la televisió, si puc escollir, posar “Sálvame de luxe” o “Punto Pelota”, i com aquell qui es treu mocs secs dels nas en forma de pilotetes, anar lentament caçant unitats de mitjons per fer parelles, fixant-me en el color, el tamany, la textura,... fins i tot en el detall de sí el dibuix que fa la sanefa és així o aixà, poc a poc, fent parelles, una darrera l’altre, fins a fer-ne quaranta dos, i llavors cantar BINGO! Però ai las! Quasi mai, per no dir mai, puc cantar BINGO. Hi ha un fenòmen inexplicable, denominat “el mitjó sense parella”. Al principi, em preocupava trobar “el mitjó sense parella”, però amb el temps d’estudi que he dedicat a plegar mitjons,  mentre de fons xerrava en José Javier Vázquez o en Josep Pedrerol, he arribat a comprendre que els mitjons, com totes les parelles, passen per moments difícils, i que no sempre l’amor venç la dura realitat d’una vida arrossegada i pudent, i malauradament, no sempre el final té un desenllaç feliç, i en aquests casos, la solució passa  per la separació o el divorci. És per això que a casa, amb ganes d’ajudar hem ideat un espai creat especialment destinat a tots els mitjons que han trencat amb la seva mitja taronja, un espai, on tots ells nets i polits, s’hi estan, es coneixen, i pot ser, en un futur pròxim, es tornen a embolicar dins el bonic món de la  parella. Per sí no ho teniu clar, un cop aparellats, cal anar repartint els mitjons habitació per habitació, obrir l’armari, obrir el calaix, recollir els que t’han caigut a terra amb tantes operacions fetes amb les mans ocupades, i posar-los tots dins el seu calaix. Quan torno al sofà ja fan "Con el gato al agua”.