PRODUCTIVITAT

Sovint economistes, periodistes i polítics justifiquen que la crisi ens va pitjor aquí que als països del centre d’Europa per la nostra baixa productivitat. Productivitat vol dir produir més amb menys recursos (en llenguatge matemàtic Productivitat és la divisió entre el valor del producte fabricat i el valor dels recursos invertits en la seva producció). Per tant si això fos veritat, i volguéssim millorar, hauríem de fer més amb menys, just el que proclama el nostre President Mas, de l’actual govern de CyU, amb les retallades. No obstant, aquest Nadal parlava amb una amic que porta quatre mesos treballant a Àustria. Li vaig preguntar per la feina, si l’ambient era gaire diferent al d’aquí. Vaig quedar sorprès. Em va dir que no, que era similar, que no fan més hores, que a la tarda ningú es queda a pencar, que els divendres al migdia pleguen, que  tenen més dies de vacances allà que aquí al cap de l’any,...em deia que potser notava que la gent es distreia  menys durant les hores de feina,...la sensació que en vaig treure era que si fa o no fa els cost del capital humà era similar allà que aquí.  Per tant la conclusió era fàcil: si el cost dels recursos invertits per produir són similars, la diferència ha de ser en el producte. Efectivament, aquí, per fer un cotxe de la marca SEAT fan falta 10 operaris i una determinada tecnologia, i allà  per fer un BMW fan falta els mateixos 10 operaris, la mateixa tecnologia o molt similar, però afegeixen una petita innovació i un gran marketing que fa que el BMW es vengui al mercat a un preu triple que el SEAT. Quan comparem la productivitat dels dos territoris (aquí i allà) el divisor (els recursos) és pràcticament igual, però el dividend (el producte) està triplicat. Llavors, per ser més productius no ens cal treballar més, senzillament ens cal vendre millor, creure més en el nostre producte, ser els primers en consumir-lo (per allò que si n'augmentem la demanda n'augmenta el valor) i després, ens cal invertir en educació per tal de poder estar al dia tecnològicament i ser capaços de crear millores en els nostres productes per tal de que els facin diferents a la competència i més apreciats pels compradors. Però el problema és que els països centre europeus ens porten uns quants anys d’avantatge, i de moment un BMW té més "glamour" que un SEAT (encara que el meu SEAT va de puta mare!) , i  que culturalment estem en un país fill del Lazarillo de Tormes, i llavors, no som capaços d’entendre (començant pels mestres - gremi corporatiu on sovint prima més l’”Statu quo” que l'amor la seva feina) que l’educació és la clau del futur. Mentrestant, si volem superar els efectes de la crisi, ens caldrà augmentar la nostra productivitat a base de fer SEATs però amb un valor dels recursos invertits més petit, és a dir, fent el divisor més petit,.. és a dir, baixant sous. "Cágate lorito!"