Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
dijous, 29 de desembre del 2011
dilluns, 26 de desembre del 2011
SIGNES DEL TEMPS
La veritat és que la realitat no deixa mai de
sorprendre’m. La situació és ben estúpida però ben real. Hem anat a celebrar Sant Esteve a casa els avis.
Damunt la taula del despatx hi ha un telèfon vell de sobretaula de color
vermell, un d’aquells telèfons on els números estan inserits de forma radial dins un cercle central. Cada número resideix sota d’un orifici rodo, i el
conjunt roda, quan arrossegues amb el dit el número en el sentit de les agulles
del rellotge fins a trobar el topall platejat. El meu fill M. de deu anys es mirava el telèfon
encuriosit (segur que altres vegades ja l'havia vist, però no havia despertat la seva curiositat). De cop m’ha preguntat amb tota naturalitat: papa... com funciona
aquest telèfon?. Li era absolutament estrany. Li he ensenyat com girant cada un
dels números desitjats fins el topall sonava el telèfon on trucàvem, per
exemple el mòbil de la seva mare. Feia cara d’haver fet un gran descobriment.
Però la veritable descoberta és meva,... els signes del temps m’envelleixen!
Etiquetes de comentaris:
COSES MEVES
divendres, 23 de desembre del 2011
PER UN CAP MÉS FELIÇ
Etiquetes de comentaris:
COSES MEVES
dissabte, 17 de desembre del 2011
QUINA POR!
La meva feina fa que mantingui certa relació amb
l’Administració. L’altre dia vaig quedar estorat tafanejant en un àmbit que
no em pertoca directament. L’interventor informava que “...no trobant-se
aprovat per l’Administració en concret el Pla de sanejament financer, ni l’escenari de
consolidació pressupostària ni mesures de correcció del dèficit i d’acord amb l’informe d’aquesta intervenció general anterior,
sobre la liquidació del pressupost de l’any 2010, informava desfavorablement
sobre el present concurs de licitació pública, i instava a no ultimar els
tràmits contractuals fins que no
s’aprovi el pressupost de 2012, al superar
la contractació els crèdits inicials de 2011, la qual cosa es fa
constar als efectes d’allò que disposa la llei vigent”. L’interventor és un
funcionari públic que depèn de l’Administració central i que té la funció de
fiscalitzar la gestió econòmic-finançera de l'Administració a on treballa, però
l’interventor no depèn d’aquesta directament. La resposta a l’informe de l’interventor
venia en el següent paràgraf per part del secretari general,
que sí que depèn de l’Adminstració a on treballa, i qui n’és el responsable de donar
fe de les actes del consell de govern, qui deia que “...sens perjudici de
l’informe de la intervenció, relatiu a la despesa derivada d’aquest
contracte, aquesta secretaria informa favorablement d’aquest concurs de
licitació pública.” I ja està. Ens quedem tan ample. . Quin país i quina por!.
|
Etiquetes de comentaris:
OPINIÓ
diumenge, 11 de desembre del 2011
DORMIR AMB ESTIL
Etiquetes de comentaris:
COSES MEVES
dissabte, 3 de desembre del 2011
“CO-SOCIETY”
Alfons Cornella és el director d’una empresa (privada) que es diu
INFONOMIA i que a la seva pàgina web (www.infonomia.com)
es defineix com una empresa de serveis professionals d’innovació que presenta
com a element diferenciador la seva xarxa d’”inquiets”, i que es dedica a
explorar, dinamitzar i transformar.
Conèixer gent capaç de pensar diferent i d’arriscar-se a posar en
marxa projectes, que aparentment, poden ser considerats, a priori, com a
“beatiful mistakes” (idees boniques fallides) té, per mi, un punt d’encisador
i molt d’engrescador. La conferència versava sobre un nou projecte que tenia
entre mans anomenat “co-society” i com que jo ho vaig trobar
interessant,…penso que també pot ser interessant difondre-ho. Així que
n’explicaré les línies mestres d’aquesta iniciativa.
Primer aclarir que innovar no és fer recerca. Innovar és generar
noves idees i després donar-les-hi valor (ell deia que “idea x valor =
resultat”).
Generar idees no és fàcil,…quan un, de forma individual, decideix
voler tenir idees,…sol arribar, bastant ràpid a un estat d'assecatge,…les
idees no surten. En canvi si afegim el “CO” que en aquest cas vol dir
col.laboració, és a dir, si afegim un equip de gent a conversar, les idees comencen
a sortir, d’entrada, més fàcilment, tot i que després sempre hi hagin
dificultats.
Ell va deixar anar una frase que ja m’he fet meva: “col.laborar és
la forma més intel.ligent de competir” (smart competition = col.laboration).
M’explico: sovint es diu que en aquest món tot ja està inventat. No és cert.
Però sí que és cert que el món actual té un grau de complexitat molt elevat,
i que per tant, resulta molt difícil, individualment, tenir prous
coneixements, com per ser capaç d’innovar. Per això la necessitat de buscar
partners que t’ajudin a superar els teus punts febles i guanyar,
conjuntament, a la complexitat. Això en el fons demana trencar l’esquema
clàssic on sempre s’ha entès la competició com una rivalitat entre individus,
per passar a ser una competició entre equips.
Llavors el seu projecte “co-society” consisteix en reunir empreses
de diferents sectors (“cross”: unió transversal i per tant només pot haver-hi
una empresa de cada sector), de
diferent mida, i amb equip de treball
amb mentalitat “inquieta” perquè es posin a conversar (l’art de la conversa
no és fàcil). Un cop reunides INNOVIA dinamitza el procés,…com ell deia: aporta
l’energia necessària per conduir el procés, que consisteix en explorar el
saber de les empreses, allò que cap d’elles sap fer, i veure de les idees que
han sorgit quines poden ser valoritzables i acabar donant un resultat
externalitzat als mercats (la intermediació per aconseguir aquest procés és
el “know-how” que ofereix INNOVIA).
El perquè de la necessitat d’aquest intermediador: senzillament
perquè aquí costa molt generar una mentalitat proactiva a la col.laboració.
Som gent de capelletes, aquí fins ara han triomfat els “Juan Palomo: yo me lo
guiso yo me lo como”, i per col.laborar només es pot partir de la
GENEROSITAT, que ens dóna CONFIANÇA, que genera COL.LABORACIÓ, que resolt la
COMPLEXITAT.
Això lliga amb el què ja vaig escriure l’u d’octubre d’enguany en
una entrada en aquest bloc titulada “BIZBARCELONA:XAVIER VERDAGUER”: on explicava que Xavier Verdaguer comparant
Catalunya amb Silicon Valley deia que allà les trobades per conversar
diferent tipus de gent (emprenedors, capital risc, universitats,…) estaven a
l’ordre del dia, i com n’eren d’útils gràcies al tarannà obert, en aquesta
matèria, de la gent, i com eren pool d’intercanvi d’on neixien nous projectes
d’empresa.
La idea d’unir equips diferents per fer coses noves no és nova, però
la seva aplicació concreta, sota el nom de “co-society” com a sistema per
innovar a les nostres terres (on ens costa tant!) sí.
El resultat d’això és per exemple unir l’empresa de cotxes i una
empresa de jocs infantils perquè un faci el disseny mecànic i l’altre el disseny
de l’habitacle interior d’un cotxe familiar, o una empresa de mobles i una
empresa de calçat esportiu per dissenyar habitacions juvenils, o una empresa
d’alimentació que té envasos per reciclar amb una empresa de mobles per fer
mobles de plàstic reciclat, o una empresa de recanvis d’automòvil que pretén
reciclar de cadascun dels tallers mecànics on es fan reparacions certs
components de peces substituïdes que tenen encara un alt valor amb una empresa
de missatgeria perquè els hi faci la recollida i justifiqui (a nivell de
costos) la seva revalorització en el mercat.
|
Etiquetes de comentaris:
PERSONATGES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)