L’home només està a dos llocs durant tota la seva vida: estirat dins d’un llit o de peus dins unes
sabates (si no recordo malament, i si no segur que em sabreu perdonar, es tracta d’un proverbi
japonès que vaig llegir ja fa temps en una entrevista a La Contra de La
Vanguardia, i que des de llavors, he conservat com una de les gran veritats
de la humanitat). Avuiem centraré en la primera part “estirat dins d’un
llit”. Tinc el costum d’abans d’anar a dormir entrar a les habitacions dels
meus fills que ja dormen: els hi faig un petó, els hi dic que els estimo i
que passin una bona nit. És un ritual que m’agrada fer sino estic molt
cansat. No deixa de ser curiós evidenciar que cadascú dorm amb estil propi: la
M dorm estirada de panxa enlaire i manté els braços amunt fent un mans
enlaire. En P sempre dorm despentinat, desordenat i mig destapat. I avui en M
m’ha sorprès. Quan he entrat a l’habitació no hi era. He obert el llum per
poder trobar-lo arraulit a dins la funda nòrdica, totalment cobert, de cap a
peus. No he pogut evitar reconèixer
aquesta petjada com a pròpia. De solter recordo el plaer de tapar-me bé tot el cos i també el
cap, amb els llençols ben enganxats sota el matalàs, pressionant contra el
somier la meva massa corporal, i restar immòbil sota el pes de la manta si
era hivern. Quan em despertava recordo que sovint havia de buscar la sortida
entre els llençols entrellaçats amb sí mateixos i amb el meu cos,... i quan
finalment aconseguia treure el cap entre les teles, igual com ho fa la tortuga poruga, descobrir la llum emprenyadora,
i retrocedir per tornar dins la protecció de la closca gruixuda, tapar-me enter
de nou ,...i gaudir d’aquella pressió còsmica que el senyor Josep Plà deia que li impedia, pel matí, incorporar-se
per tal de superar la posició horitzontal en que es trobava. Ara que dormo estirat
en un llit de matrimoni reconec que he perdut aquest estil de dormir que em donava la independència dels llençols
individuals,i contra els molts guanys obtinguts, ho valoro com un plaer perdut.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada