ENTRE EL CEL I LA TERRA

A l’anterior article vaig citar a Robert A. Johnson, qui és un destacat analista junguià americà. Arrel d’aquella cita he fullejat el que considero un dels seus llibres més preuats i dels que més m’ha impactat en la meva vida, on entre d’altres, exposa la teoria dels “fils tènues”. El llibre és “L’equilibri entre el cel i la terra. Records de visions, somnis i realitzacions”. I rellegint aquestes pàgines he trobat la joia que a continuació us transcric amb les seves paraules fetes meves: "Els occidentals dediquem massa temps a fer i poc a ser, i de cop, llavors, la única solució que tenim és buscar grans dosis de soledat, per buscar el nostre ser. Però tampoc és bo només ser,...i no fer res. En l’equilibri està la vida. I aquí és on el símbol de la creu  cristiana esdevé molt i molt potent. La creu cristiana cal interpretar-la com un símbol de dues forces oposades que han de ser equilibrades, en el seu punt d’equilibri central, allà on les forces es creuen. El braç horitzontal és el Regne Terrenal: el FER. Si només fem les nostres vides perden el seu sentit, són buides, i ens envaeixen preguntes tals com si val  Les Agudes pena treballar tant?  quin és el sentit de la nostra vida?,.... El braç vertical és el Regne Celestial: el SER. És el temps que hem de dedicar a la nostra vida a connectar amb allò gran, un i permanent. A connectar amb el toc de gràcia que fa més suportables les nostres vides, i això és, un temps per reflexionar, un temps per meditar, un temps per fer un treball interior i assolir un soledat atenta. Per tant, la saviesa cristiana ens ha donat la creu, que  és  el símbol  de l’equilibri que necessitem entre el fer i el ser. I cada persona, individualment, ha de determinar i trobar on situar la intersecció de la seva pròpia creu.”