EM FAIG VELL, PERÒ AL TEU COSTAT

Afirma que faig olor a senyor gran (ja ho ha dit !) i el  bast vent brama el present que passa. Moc accelerats els minuts del cd cap a l’infinit i l’udol arquejat, m’espatega dins del cap. Ara s’alça incansable el músic ingràvid ja t’ho deia abans que el després es fa ara. Immobilitzat somiquejo arronsat près de pànic, i m’espolso engrunes d’inventada mentida. I si no em trobes, no m’entenc sempre buit. I si rebentat em perdo, m’estrenys forta la mà. Que les làpides que jeuen maten el temps embogit i els estels immensos ens encerclen cel enllà.