ES FA LLARG ESPERAR

Mal assegut damunt la cadira amb rodes del davant de la taula de l’oficina. La mà esquerra aguanta l’auricular del telèfon blanc fixe de sobretaula. L’orella esquerra renuncia a seguir escoltant el : “les nostres línies estan ocupades, en breu l’atendrem” i l’avidesa de la mà dreta, que aguanta el boli bic blau normal per prendre nota del contacte que esperava aconseguir amb aquella trucada, decau. Avorrida cançó monòtona s’amenitza amb prestesos dibuixos artístics que esdevenen traços dispersos fallits impresentables. El desordre descramellat desorienta el blanc del paper i experimento el buit en el temps inmaterial. Plaer de viure un estat involuntari de consciència modificada (Ommmmmmmm!). Ara, apareix un increment d’entalpia al marge dret del full que redueix l’entropia del conjunt. M’adono que fa una estona que les guixades s’han arrodonit en contorns suaus i sensuals,…francament atractius. La veu femenina ja no és metàl.lica és suggestivament suau , just per sentir l’últim: digui !... abans del tut,tut,tut,tut,…