CREURE EN:

Llegeixo una entrevista de suplement dominical de diari. El protagonista Muhammad Yunus. (Nobel de la Pau, conegut com el banquer dels pobres) . Valent. M'interessa una argumentació. Em sembla profundament vàlida. Critica la mirada plana de la majoria de nosaltres. Tot ho veiem reduït a dues dimensions: una empresa ho guanya diners o no en guanya. Per contra, defensa l'existència de múltiples dimensions humanes simultànies: la riquesa, la generositat, la compassió,... l'home és ampli i múltiple. Defensa que en un negoci hi han de conviure múltiples objectius. No només el de fer diners. I defineix dos tipus d'empresa: la que aspira a guanyar diners i la que aspira a canviar el món. Quina ens sembla més atractiva? I com aconseguir aquest canvi de paradigma? Confiant en l'individu generosament. Les coses tenen sentit si pensem amb els altres. El saber que es comparteix perdura i el que es guarda es perd. Si hom té un projecte, ha de ser per compartir. Però no es pot fer de cop, amb bloc. Així el fracàs està assegurat. Cada persona ho és tot: origen i final de totes les coses. El sentit singular de la vida. Llavors: per començar qualsevol projecte només ens cal una persona. Si aconseguim convença-la, arribarà una segona, i després una tercera, i la quarta, .... tot canvi és decididament persona a persona.