GLOBALIUM

Fa 2 anys  que cada quinze dies assisteixo a classes a la Fundació Randa  sobre el Model Global de Pensament: Globalium creat per Lluís Mª Xirinacs. Vaig entrar-hi convidat, sense saber massa què era, però confiat amb qui m’ho va recomenar. He descobert un Xirinacs filòsof que va fer una feinada increïble per crear i desenvolupar una eina per entendre el món, una eina que permet ubicar cada cosa al seu lloc exacte i relacionar-la,  simultàneament,  amb tot  d’una forma inequívoca i clara. Aconseguir aquesta eina no és trivial. M’agradaria exposar de moment només les bases conceptuals  de les que parteix en una versió basada en els apunts de les classes i la meva aportació. Què és un Model Global de Pensament? Primer definim el verb pensar = pe(n)sar.  Pensar és l’instrument que tenim per pesar en abstracte, és un instrument que tenim per sospesar tot allò que ens passa pel cap: conceptes, arguments, coneixements, judicis, idees,… Normalment pensem sobre “el què” però no sobre “el com”. Així donçs “com”  pensem? Donçs estem educats a pensar en dicotomies: blanc / negre, m’agrada / no m’agrada, ho entenc / no ho entenc, …o amb escales de valors (més / menys)… aquesta és una forma de pensar on només utilitzem  dues dimensions,  pensem en un plà,…però el món no és plà (si més no el món post Galileo Galilei) , i sí quan pensem només mirem la pissarra (un plà) ens estem perdent tot el què hi ha fora de la pissarra,…estem reduïnt  la capacitat del nostre intrument de pesar. El Model Global de Pensament ens dóna una eina per pensar en tres o més dimensions ( deixem el plà i passem a l’esfera i a l’hiperesfera), i així podrem sospesar tot el què veiem, escoltem, llegim,.. en definitiva tot el que vivim tenint en compte tot el que ens enbolcalla.

Segon: pensem usant un llenguatge que és mou dins l’ambigüitat, que és manipulable i contradictori, … i tots nosaltres l’utilitzem de forma intencionada al nostre favor (mireu els titulars dels diferents diaris per una mateixa notícia). Tots tenim el nostre punt de vista. Cadascú utilitza les mateixes paraules però des de la seva visió del món (cosmovisió) particular. Quan hem d’aprofunditzar no ens entenem. Tot el que aconseguim és un orgue de grills, un diàleg de sords (les tertúlies buides de la radio de cada matí – conjunt d’opinions que no pretenen avançar cap enlloc) El Model Global de Pensament defineix un significat (un concepte) uní-voc per les paraules que ens hagin de servir per crear un punt de partida comú integrador de les diferents aportacions. El Model Global de Pensament creat per Xirinacs pretén (i aconsegueix des de la meva opinió) donar-nos un model per pensar de forma global (pensar en múltiples dimensions i amb un llenguatge científic) d’aquí el seu nom: GLOBALIUM Considereu aquesta entrada com un PUBLI-MINI-REPORTATGE i  sí us crida l’atenció ja sabeu: cursos sobre GLOBALIUM  a la Fundació Randa.

TEMPS D'ENYOR

Dos falciots han fet el niu sota l'embigat de casa. Deixen llucar diüturn estiu de fetillera absència en el temps. Avinentesa de dolls de il·lusions  encalço les dues ombres: dibuixen damunt meu tirabuixons  que em tenen pres en setge singular.

CREURE EN:

Llegeixo una entrevista de suplement dominical de diari. El protagonista Muhammad Yunus. (Nobel de la Pau, conegut com el banquer dels pobres) . Valent. M'interessa una argumentació. Em sembla profundament vàlida. Critica la mirada plana de la majoria de nosaltres. Tot ho veiem reduït a dues dimensions: una empresa ho guanya diners o no en guanya. Per contra, defensa l'existència de múltiples dimensions humanes simultànies: la riquesa, la generositat, la compassió,... l'home és ampli i múltiple. Defensa que en un negoci hi han de conviure múltiples objectius. No només el de fer diners. I defineix dos tipus d'empresa: la que aspira a guanyar diners i la que aspira a canviar el món. Quina ens sembla més atractiva? I com aconseguir aquest canvi de paradigma? Confiant en l'individu generosament. Les coses tenen sentit si pensem amb els altres. El saber que es comparteix perdura i el que es guarda es perd. Si hom té un projecte, ha de ser per compartir. Però no es pot fer de cop, amb bloc. Així el fracàs està assegurat. Cada persona ho és tot: origen i final de totes les coses. El sentit singular de la vida. Llavors: per començar qualsevol projecte només ens cal una persona. Si aconseguim convença-la, arribarà una segona, i després una tercera, i la quarta, .... tot canvi és decididament persona a persona.