TARDA DE JULIOL A BARCELONA (2019)

Sense tenir en compte la rotació del planeta, passejo. Mil de cotxes demostren que la humanitat és sorda. Patim aquesta modernitat d’ara que no proposa res: desenfocada progressivament a l’exercici de l’aparença. Al carrer, nois suats esforçats en jocs musculosos. Al davant, noies avorrides de minishorts de cuixa a la vista, que inclinades balancegen arracades de cèrcol gegants, quan surten retratades en selfies de morros morats. Descarat, un transvestit provocatiu creua el paral·lel perseguit per les mateixes càmeres que graven, una mica més enllà, el ball compulsiu d’un negre raper.   És aquest periodisme pornogràfic ple d’actualitat, que oblida els bars on s’engaten els desocupats. Google earth posseeix la ciutat per on puc caminar: vigilat com un prostíbul que put a genitals bruts. Vull pensar que hi ha ufanoses façanes amagades, farcides de vides de colors i de roba estesa al sol. Però quan arribo a casa, ja no recordo res: vida en va! Només he deixat forats d’oblit al calendari del meu cap. (Barcelona, Juliol 2019) ****************** Com ja és tradició: fins al setembre!