PAPER DE WÀTER

De tant en tant als diaris, a la secció de cartes del lector, es desencadenen autèntics debats de si el paper de wàter s’ha de posar que baixi enganxat a la paret, o bé, pel contrari, que ho faci pel costat lliure oposat a la paret. Hi ha gent molt preparada que s'atreveix a argumentar els avantatges i desavantatges d'un i altra sistema. Jo per evitar la polèmica vaig optar per instal·lar el suport del rotlle en sentit perpendicular a la paret. Però veig que no hagués fet falta prendre aquesta solució salomònica. A casa meva el paper de wàter mai serà un problema: el rotlle buit al portarotlles que sempre fa bonic i el rotlle ple a qualsevol lloc.

DESCOMPRESSIÓ

Aviat farà un any que vaig canviar de gimnàs (veure article publicat el 25/12/2015). On vaig ara hi ha piscina. Sempre m’ha agradat nedar. L’aigua em relaxa. Banyador, barret, ulleres, taps a les orelles i xip-xap vaig fent llargs un darrera l’altre fins que les cames i els braços em diuen que ja n’hi ha prou. Però ahir no. Cansat de la setmana no estava per rebentar-me. Ahir vaig deixar les ulleres i els taps al vestuari per canviar el meu ritual: vaig respirar sauna humida un quart d’hora, em vaig dutxar, vaig suar la cansalada un altre quart d’hora a la sauna seca, em vaig dutxar i finalment vaig estirar-me al jaqutzi vint minuts. Quan vaig acabar estava descomprimit de tanta descompressió total.

PROTECCIÓ DE DADES

Fa gràcia la Llei de Protecció de Dades que tant ens preocupa, sobretot a nivell d’empreses, de que cap informació pugui ser manllevada dels propis fitxers per un tercer,... i llegint m'entero  que un dels punts més calents en les negociacions dels nous tractats comercials globals (el conegut TTIP – Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions) és el que fa referència al lliure flux de dades. L’administració americana, amb el suport explícit del lobby tecnològic de Silicon Valley, defensen a capa i espasa l’assegurar la total llibertat en el flux de dades. I és que resulta evident que tota aquesta economia tecnològica  que fins ara s’havia disfressat de servei a l’usuari, de món obert, de neutral, d’objectiu, d’atemporal, de paradigma de la llibertat,... necessita per al seu negoci més lucratiu les nostres dades, fins al punt de defensar que les nostres dades de fet els hi pertanyen, argumentant que les dades són de la seva propietat perquè la infraestructura que les ha recopilat és seva. Necessitem una llei de protecció de dades de veritat que reconegui sense embuts que els drets sobre les dades són dels qui les genera no dels qui les ha recopilat. Que em facin pagar pels serveis que m'ofereixen però que no trafiquin amb la meva informació.

“EXAMEN”

El passat dia 22 era l’últim dia de classe escolar. El “monstruo” entra a classe i diu als alumnes de sisè que tenen un examen sorpresa de castellà, que ja els havia avisat feia dues setmanes que hi hauria un examen, i que treguin un full en blanc... bé millor dos, perquè amb un sol no en tindran prou. “Poner nombre, apellidos y fecha...” i dicta la primera pregunta: “¿Qué es el miedo?” La meva filla respon: “un sentimiento malo”. Segona pregunta: “Di una cosa que de mas miedo que el culo de Pedro”. Resposta: “Que dicen que esta noche hay ladrones en tu calle”. Tercera: “¿De que color es el culo de Pedro?” Resposta: “Blanco y negro”. Quarta: “¿Que es un examen?”. Resposta: “Preguntas que te hacen los maestros para saber si vas bien y te lo sabes”. Quinta: “¿Cómo notas que te están vacilando?” Resposta: “si se te están riendo y bromeando”. Sisena: “¿Crees que este examen es una vacilada?” al que la meva filla va respondre amb un monosíl·lab: “si”.... i última pregunta: “Elije: examen o... FIESTA?”, moment precís  en que la meva filla m'explica que a la classe es va desencadenar una autèntica bogeria festiva per celebrar que començaven les vacances de Nadal després de minuts d’angoixa i cabreig per un examen inesperat. Un autèntic “monstruo” de mestre! (P.D.: Publicat en dissabte per "despiste" del dia de Reis!)