CREENÇA HAWAIANA

Diuen els savis que totes les persones, al néixer, som tasses plenes de llum.  Diuen que al llarg de la nostra vida pot passar, i sovint passa, que dins la tassa cauen pedres.  A vegades cauen tantes i tantes pedres que ens acaben tapant la llum de la tassa. Llavors cal reunir el coratge que faci falta per agafar amb una mà la tassa per l'ansa, aixecar-la prou amunt i capgirar-la a consciència, a fi i efecte de treure’n totes les pedres que hi havien caigut. Quan totes les pedres siguin fora, torna a col·locar la tassa al seu lloc... veuras segur brillar la tassa amb molta llum.

FLOTADOR ENFONSAT

Tinc temps. M’esperen més de tres hores d’espera. La velocitat del temps d’espera és igual a la del sediments mil·lenaris. Decideixo posar-me a caminar. Parteixo de Matemala pel camí del llac. El llac està gelat. No sé perquè l’aigua estancada atrau els humans. Camino vorejant el camí que tot llac rodeja. Sóc sol. La natura em diu que la vida és una lluita perenne. Escolto una garsa i després veig dues gralles negres damunt el blanc de neu. Camino dins d’un ambient d’insana meticulositat, pendent del pas del meu passejar. Dersu Uzala trepitjava la neu sense fer-la cruixir. Quasi sóc a Les Angles quan em desperta el crit d’un ocell... un au rapinyaire, crec. Immensa solitud. Em pesa un pensament: la possibilitat especulada de que per una coincidència se’m creues, ara i aquí, amb el més bèstia dels assassins en sèrie, llavors segur que, dessagnat i després colgat de neu, ningú no em trobaria, i passats molts anys, esdevindria el testimoni fòssil d’un crim antic. Dono mitja volta i reprenc el camí de tornada pres d’un vertigen depressiu. Porto més de dues hores caminant quan entrelluco el meu cotxe vermell de sang pausadament aparcat al mateix lloc on l’havia deixat. Cansat, potser espantat, pateixo de la més ferma inoperància respiratòria, i quan paro, penso que la vida ràpida que vivim ens torna addictes a la por. Por a trobar el nostre flotador enfonsat.

ESTUDI DE L’ORIGEN DEL “XURRODEPOLS”

Les meves observacions detallades em permeten afirmar que la presència del “xurrodepols” és un fenomen de temporada, és a dir, associat empíricament a l’època en que la terra, en la seva trajectòria interestel·lar, està més allunyada del sol. No puc negar que l’estudi del seu origen m’ha causat una absoluta fascinació. De dos a tres dies després d’haver passat l’aspiradora pel terra de casa es comencen a veure cossos diversos sobre la superfície del parquet. L’activació del procés és causada per la presència de pèls entre aquests cossos diversos, pèls que a mesura que avancen les hores esdevenen autèntiques xarxes tridimensionals gràcies a l’establiment d’enllaços entre ells de forma estable i permanent. Aquestes unions estables permeten augmentar la seva massa crítica gràcies a la capacitat adquirida de retenir partícules sòlides diverses en el seu sí. La culminació del procés té lloc quan aquestes masses errants irregulars que voleien per casa són absorbides pels forats negres existents en l’espai físic generat entre el límit inferior de la fulla de tota porta i el propi terra que hi ha al seu de sota. El moviment circular intermitent de les portes genera una força centrípeta discontinua cap a l’interior del forat negre, fent que la matèria amorfa entri en el seu sí quedant-ne atrapada irremediablement, amb tendència clara a omplir el buit infinit existent, al mateix temps que es produeix un ordenament formal de la pròpia massa, adoptant una morfologia molt més compacta i ordenada, assimilable a un cilindre més evident pel fet d’adoptar una coloració molt més fosca, donant lloc així a l’origen del “xurrodepols” que ens ocupa.

HO TENIM TOT PER FER

Llegeixo una entrevista a Lorenzo Bernaldo de Quirós qui es declara liberal clàssic i defensa la necessitat de reduir la intervenció de l’Estat com a via per reduir la corrupció. No hi estic massa en desacord. La principal empresa de qualsevol lloc és el seu govern, és sense cap mena de dubte qui gestiona un pressupost més gran. Al mateix temps escollim els seus gestors de forma provisional per quatre anys i sense cap altre fonament que les simpaties personals cap a una persona o cap a la  ideologia del seu color. Aparentment no sembla el sistema més idoni. No,...no tinc la solució, però si que penso que donades les circumstàncies, el poder a aquestes persones hauria d’estar limitat i controlat per uns tercers. Bernaldo de Quirós diu que la tasca de “l’Estat ha de ser la de mantenir unes regles del joc, que han de permetre que cada individu sigui com vulgui, sempre i quan la seva acció no causi danys a tercers. En aquest sentit la missió de l’Estat, a part de mantenir les regles del joc, és la de crear una xarxa de seguretat en funció de la qual, aquelles persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a una sanitat i a una educació” i més endavant afegeix “ està demostrat que quan més falta la llibertat econòmica (perquè hi ha massa intervenció i regularització per part de l’Estat) més corrupció hi ha. Per tant per reduir la corrupció cal reduir la intervenció de l’Estat, cal que les institucions que han de controlar l’Estat siguin realment independents i cal que l’aparell judicial persegueixi el delicte, i que quan es produeixi el castigui amb contundència i rapidesa”... vaja ... que encara ho tenim tot per fer!.