PRINCIPI DE HANLON

Maig de 2012: seguim en CRISI! Hi ha qui atribueix la crisi a uns éssers malignes i perversos que han confabulat tots els fils del món mundial per crear una trama tal que perjudiqui a tothom menys a ells. És probable però poc possible. Després de llegir molt sobre el tema i meditar encara una mica més, m’inclino més a pensar que la crisi no fa més que reafirmar el  Principi de Hanlon: “Mai atribueixis a la maldat allò que pot ser explicat per l’estupidesa humana”. Si senyors, estic convençut que la crisi s’explica per l’estupidesa humana. Carlos Cipolla (quin gran cognom!) té un assaig (quin gran assaig!)  on enumera, una a una, les lleis de l’estupidesa humana (entre d’altres): 1)    l’estupidesa ve donada genèticament per la naturalesa 2)    tot grup social té una proporció X d’individus estúpids 3)    els estúpids fan molt de mal, perquè no actuen de forma racional, i per tant les seves actuacions esdevenen impredictibles  pels altres, cosa que fa que no es puguin anticipar al mal provocat 4)    l’estúpid encara és més perillós perquè no sap que és estúpid   La primera i segona llei ens asseguren que, entre aquells qui manen i prenen decisions, existeix, amb tota certesa, la proporció X d’individus estúpids assignada per designis genètics de la  mare naturalesa, amb la gravetat de que aquest percentatge X té el poder de prendre decisions, decisions estúpides que afecten a tothom. Els anys viscuts en crisi han evidenciat que sigui quin sigui el color polític que ens governa, tots ells estan perfectament incapacitats per fer-nos sortir de la crisi. Per tant si mani qui mani no ens en sortim, la única explicació és perquè deuen manar sempre el percentatge X d’estúpids fotuts en política. Si això és cert, i penso que és cert,...arribo a la conclusió, per la tercera llei de Cipolla, que llavors tenim mala peça al teler, ja que si bé la intel·ligència es pot arribar a comprendre, l’estupidesa és sempre enigmàtica per incerta. Llavors què podem fer contra la mateixa?, no podem fer res! RES!. No podem actuar fins que no en rebem les conseqüències,  però llavors el mal ja estarà fet, i per tant, ja serà massa tard. Efectivament, estem condemnats, eternament, (crec que això ja ho van dir els clàssics) a l’etern retorn del mateix. Tant de bo poguéssim atribuir la crisi a la maldat, perquè llavors, de ben segur, el malvat culpable ja estaria penjat a l’alta forca!...o pot ser no, perquè pot ser, senzillament som nosaltres els estúpids! (quarta llei de Cipolla).

MY LOVE FOR MY TEENS

M’estiro dens dins del nostre llit, i abraço el dolor de les meves cames entre la frescor fràgil d’uns llençols blancs. Pateixo de nocturn cansament crònic, i escolto, de lluny, el teu riure solidari. Avui, recordo quan vàrem començar el llibre, cada dia per la pàgina quinze, tu,...disfressada de bruixa sempre present, i jo,...jo et donava les galetes del príncep valent. Ara, al marge superior dret de la pàgina, tots dos hi hem escrit un tres, i les lletres escrites dibuixen el que tu i jo hem après: sabem que els mascles treuen el cap a la tardor i que la femella canta quan arriba la calor. Cansat m’adormo pel rebentat ritme diari. La son és el presagi feliç d’un silent silenci. Sento un my love for my teens into the misty i acorralo un dig you well before you are thirsty, i assumeixo, serè, el risc d’un cruel què hi feu aquí? quan fórem tu i jo els qui els vàrem parir.

L'ESCENA ÉS LA SEGÜENT:

La meva mare de 81 anys dedica molta estona a pintar mandales i la meva filla de 6 anys i mig l’ajuda. Totes dues pinten. De cop, la meva filla deixa de pintar. La seva àvia li pregunta - com és que no pintes? . Ella li respon - saps per què tots els gats estan enfadats?.  És veritat quasi tots els gats fan cara d' "enfadats",... – diu la meva mare deixant l’afirmació en “stand-by”. Ella li contesta sorpresa que l’àvia no vegi el què és evident - àvia, és que també hi han gossos!... immediatament la meva filla reemprèn la tasca de pintar, i l’àvia, satisfeta de la seva neta, també s’hi torna a posar.

TÈCNIQUES PER LA IMAGINACIÓ

Les màquines són absolutament lògiques. Fan sempre allò que esperem d’elles. En canvi, les persones no som màquines, i per tant no som lògiques, en conseqüència, no podem esperar d'una altra persona que faci allò que nosaltres volem que faci. La base d'aquesta no lògica humana és la creativitat. Encara que a vegades a mi em costi de creure, l'ésser humà és creatiu, i la base de la creativitat resideix en la imaginació. Sovint dic que no tinc imaginació,...i és cert, el ritme accelerat del dia a dia no em dóna temps per pensar i també és cert que la nostra educació social rebuda des de petits no premia, precisament, la imaginació.  Fa poc llegia un llibre de A. Jodorowsky sobre la seva filosofia general, però em va fascinar, de forma especial, un capítol dedicat a les tècniques de la imaginació. Em va fascinar per ser un recull de tècniques simples i eficaces. Tan fascinant que he decidit deixar-ne constància aquí. Per imaginar cal començar tancant els ulls sense tenir por. En la foscor no hi ha límits: l’espai és immens i el temps infinit. I Amb els ulls tancats comencem a imaginar. Es bo saber que la imaginació es basa en els quatre mateixos elements que les matemàtiques, aquest són: disminuir i augmentar, dividir i multiplicar. Per exemple, si hom disminueix, disminueix i disminueix,...de cop pot entrar dins l’armari de la cuina, i passejar entre plats i gots, i de cop, trobar-se davant una terrible formiga vermella, amb cara de males puces que obra la seva mandíbula amenaçadora per menjar-te. Si la gerra d’aigua de plàstic taronja creix, creix i creix,...esdevé un mar on navegar, però de cop tot es regira i la tempesta arrossega el teu vaixell desesperadament, senzillament, perquè algú, a fora del mar, ha decidit omplir-se un got d’aigua perquè té set. Igualment puc reduir o ampliar atributs: puc ser fort fins trencar tot allò que toqui, o puc ser fluix i viure pla, sense forma, com aigua, estirat a terra perquè els ossos no son capaços d’aguantar el meu propi pes. Puc dividir, separar,...la meva mà es separa del meu cos i pren vida pròpia,...la crido i no em fa cas, s’enfada amb mi, i volant, m’ataca sense pietat, estrangulant-me. O puc multiplicar,...ara tinc, vuit cames, i corro més que ningú, però algú crida el meu nom, em desconcentro i amb les vuit cames ensopego. Encara hi ha dues tècniques  complementàries més per poder imaginar. Una és la barreja: ara imagino un elefant, però el seu cos és un núvol, i les orelles son plats i les potes escales i per cua una escombra. És un elefant simpàtic. I l'altre és jugar amb el temps: puc viure quaranta anys endarrere, fer l’amor a la meva mare i engendrar-me a mi mateix, o puc imaginar la vida a l’any 4000 d.C, en una societat saturada de persones, on mal vivim igual que en un galliner industrial, engabiats un al costat de l’altre, estàtics, menjant pinso tot el dia, engreixant-nos fins rebentar la gàbia que ens empresona. Proveu d'utilitzar aquestes eines i tornareu a imaginar...(algú ho havia de dir!). Ara, obrim els ulls, però mantinguem la capacitat d’imaginar, l’espai és immens, el temps infinit i la imaginació poderosa.

FILTRES PERSONIFICATS

Jo sempre he estat recelós de donar les meves dades, penso que ningú n’ha de fer res, i m’emprenyo quan em truquen per telèfon a casa per vendrem qualsevol cosa, i quan finalment penjo l’auricular, no puc fugir de la idea de que ho saben tot de mi,... tot i que, confiat amb el meu gobern, em sento protegit gràcies a la “Lei Orgànica de Protección de Datos” (LOPD). No obstant els nous gurus de l’àmbit dels RRHH no paren de bombardejar amb la idea del networking, i especialment, amb la idea de que cadascú a de generar, actualitzar i cuidar el seu perfil digital, ...estant present de forma proactiva en les diferents plataformes d’internet. Però  quan he parlat amb els amics sobre aquest tema sempre he estat molt crític amb les noves tecnologies i especialment sobre les seves aplicacions en forma de xarxes socials. El meu argument sempre ha estat el mateix: ens despullem davant d’uns desconeguts: facebook, twitter, linkedIn,...uns perfectes desconeguts per qui som uns perfectes coneguts. Però “el colmu” ha estat llegir que els buscadors com google (o sigui qui em suministra gratuïtament aquest espai bloc,...si!,... he dit gratuïtament) ja no actua com a un buscador neutral i inhert, sinò que a poc a poc ha anat recollint els paràmetres de mil.lions d’usuaris i establint perfils personificats sobre els quals  aplica filtres de busqueda, de manera que si ara, dues persones diferents busquen a google: “hotel amb encant”, la informació que rebran serà diferent, en funció del seu perfil construït a google amb la recopilació de busquedes que hagin realitzat  anteriorment, i per tan,t la selecció que ens faran la gent de google per nosaltres serà tendenciosa i manipulada. Postulo que  la llibertat a internet ja s’ha acabat!. I finalment comentar-vos que google ingressa venent a qui vulgui posicionaments preferencials al seu buscador, però també, venent els nostres perfils a qui els hi pugui interessar: empreses anunciants, mitjans de comunicació, partits polítics,...pot ser aquest bloc ja no resulti tan gratuït,i...segurament,a partit d’ara, buscaré amb més freqüència directament sobre la barra de https://...