divendres, 18 de maig del 2018

SOMNI DEL 13 AL 14 DE MAIG


Estic amb la meva dona.. Som asseguts davant la taula de la cuina, mengem engrunes. Tenim el rebost buit. Ens cal sortir a comprar. M’aixeco per anar a buscar el nostre carretó d’anar a comprar, un d’aquests que a canvi d’un dipòsit de mig o d’un euro et cedeixen als supermercats mentre fas la teva compra, però aquest és nostre, de propietat. Sortim al carrer. Hi ha molta gent, un autèntic formiguer, que fa  que conduir arrossegant el carretó sigui una proesa. Entrem al metro baixant per les escales el carretó, ella davant i jo darrera, perquè a l’ascensor hi ha una cua de més de cent persones esperant. A l’andana hi ha dues files: una pels que porten carretó i l’altre pels qui no. Jo passo a la cua dels del carretó i ella es queda a l’altre. Les cues avancen de forma descompensada. Ja em toca a mi i ella encara en té per estona. M’empenyen, la guaito amb el cap girat mentre camino tentinejant endavant fins que m’obliguen a entrar dins el vagó. Quan finalment la perdo de vista em faig conscient de que mai més la tornaré a veure... i en aquest punt el somni ha fet un bucle i ens hem tornat a posar a les respectives cues, que han tornat a avançar de forma descompensada fins que he entrat de nou al vagó empès per la multitud, la he tornat a perdre de vista i altre cop m’he fet conscient de que era per sempre, moment en que he tornat a entrar en el bucle i a situar-nos dins les respectives cues, però aquest cop, quan l’he perduda de vista m’he despertat, eren dos quarts de dues de la matinada...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada