SOMNI DEL 9 AL 10 DE GENER DEL 2018

Sóc artista. Corro al Tour de France. Sempre vaig dins el "pelotón", així mentre corro puc posar el cap avall, cap per avall, al nivell de les rodes, i mirar entre milers de radis que donen voltes incansablement... veig llums, colors, reflexos,... millor que mirar qualsevol quadre de Kandinsky petat de LSD. Sóc conscient de que molt poca gent coneix el món artístic que s'amaga entre les rodes de les bicicletes girant dins del Tour. Sóc artista. M'envolten muses. Visc a Sant Cugat del Vallès en una casa vella amb un jardí descuidat. A fora, sota els pins, es celebra una orgia, una bacanal de gent esnob que està allà per fer-me la gara gara. Alcohol, drogues i sexe. Se m'acosten dues nenes guapes, les escolto com diuen tonteries i riuen, després d'usar-les... les llenço. Després em tanco dins la casa, dins el meu estudi pinto trossos de buit: plàsticament són deformacions de rodes girant. Acompanyo les meves teles amb textos incomprensibles perquè estic convençut, que així, qui ho miri,   em podrà entendre. Així és el buit. Em desperto, són les 2h de la matinada.