divendres, 27 d’octubre de 2017

CRÒNICA SOBRE DANMARK (II)

Ahh! Us esteu a Storkesøen. És ideal per pescar! i li responc: Ui no! m’agrada el peix però no la pesca... però és cert que el lloc està ple de pescadors de canya extraordinàriament equipats que es passen les hores quasi estàtics davant les aigües reposades del llac. Només de tant en tant un peixot enorme salta per damunt les aigües recordant als pescadors que hi és. De fet ara plou amb ganes  i des de la finestra en veig quatre d’aquests pescadors palplantats com a estaquirots mullant-se com ànecs: quina fe més forta!. Curiós pregunto: el llac és artificial i cada matí hi ha un encarregat que posa els peixos a l’aigua. Em defrauda saber la veritat. No entenc aquesta afició, o pot ser si,  potser pescar  és el joc de loteria per a les persones només una miqueta més actives que creuen que poden influenciar activament en la sort. Si plou gaire més estona acabaran ben xops.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada