BOSSA DE CRISPETES

Avui hi era...ahir també. Sovint quan passo el veig. No fa soroll però diu molt. La cadira s'està sola: algun arquitecte la hi va posar pensant que a la foto hi quedaria bé. S’està assegut amb la bossa de crispetes “big mac sizes” entre les cames i reparteix generosament a esquera i a dreta, un dia i l’altre, i tots els que vindran. Té tot el temps del món. El que té no és paciència, i si ho fos, la tindria tota i més. Senzillament hi està bé perquè ells li donen la companyia que nosaltres no li donem.