divendres, 30 de setembre de 2016

MIL MENTIDES


Torno de vacances i em pregunten si he fet moltes fotos. Sí que n’he fet. No sé quantes; no les he comptat; les que m’han vingut de gust. Em diuen que faci un àlbum de fotos amb una aplicació de fotoprix i els hi dic que no. La memòria necessita l’oblit, i a vegades, fins hi tot la mentida. La memòria ha de ser un acte creatiu, un mecanisme per construir la nostra pròpia afirmació i a poder ser... feliç!. Per això no m’agrada la veritat estàtica de la fotografia. Prefereixo mil vegades la imaginació d’un record imprecís, fals... fins hi tot mentider.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada