SOMNI DEL 17 AL 18 DE MAIG

Treballo en un hospital a urgències com a metge, concretament com a metge especialista en femtes. Truquen comunicant-me que hi ha una emergència. Li comunico al meu company que es canviï perquè hem de marxar corrents. L’uniforme d’emergències és un vestit tipus mono de mecànic de color marró fosc, un casc i un sistema de propulsió que no deixa de ser un tub que porta en el seu interior un ventilador molt potent. Arribem a la casa en qüestió. Preguntem on és el wàter. La propietària ens ho ensenya. Seguidament ens introduïm dins el wàter cap a dins les canonades de desaigua dels fecals. Superar el sifó és sempre delicat perquè requereix flexibilitat i no sempre han tirat la cadena després de fer pipí. Un cop dins les canonades, la nostra feina consisteix en anar agafant les mostres incrustades a les parets per després poder esbrinar al laboratori quin és el focus de la infecció. La feina és claustrofòbica: el tub és molt estret, sovint els veïns segueixen cagant i la merda et cau per tots costats, fot molt mala olor... de cop em quedo encallat, el propulsor se m’ha espatllat, intento comunicar-me amb el meu company però el veig allunyar-se canonada avall... la pudor és insuportable...no puc respirar... em desperto, són les quatre de la matinada. M’aixeco a veure un got d’aigua, crec que comença a fer massa calor per dormir encara amb manta i cobrellit.