SOMNI DEL 1 AL 2 DE FEBRER

Em trobava malament i he anat al metge. Ara sóc en un hospital a la sala d’espera d’urgències, no hi ha molta gent però es respira un ambient caòtic. Les parets estan pintades de verd pastel, el mobiliari és vell. Porto molta estona esperant. Una noia demana pel meu nom. M’aixeco dèbil i camino cap a ella. Em diu que l’acompanyi. Entrem dins d’un “box” al mig d’un passadís. Em fa asseure damunt d’una llitera i em queden els peus penjants. Ella s’ha girat per agafar quelcom d’uns armaris suspesos a la paret. Em sorprèn que tots els panys dels armaris estiguin coberts per capses de cartró de diferents productes comercials coneguts tals com de galetes, de preservatius, de “salvaslips”,... Li dic que tinc gana i em dóna dos gotets de xupito que contenen batut de iogurt. Li dic que això no em farà passar la gana. Es gira i amb una contundència rotunda em contesta secament que no puc menjar res més, que m’ha de fer unes proves, que pot ser tinc càncer... la última paraula se’m rebota dins del cap com si no la volgués entendre. Es torna a girar cap a la paret i segueix feinejant. Penso que quina manera més bèstia de dir-me la cosa...i just llavors sento el despertador de la meva companya. Són dos quarts de set.