TEMPS MODERNS

Estic al despatx, dret mirant per la finestra. Quan penso, que és quasi mai, tinc el costum d’aixecar-me de la cadira. De sobte apareix una noia pel carrer. Vesteix correcte. Una pantalons negres i una jaqueta d’un groc viu però em sorprèn veure-la muntada dalt d’un patinet. Ara va poc a poc, va mirant el seu mòbil, segur que té una entrevista de feina, ha posat la direcció al "gepeese" i ara no ho troba. Fa intenció d’entrar a la nostra nau, em dic que no, que s’equivoca. Quan creua la porta dels camions es para i es fa endarrere sense deixar de mirar la pantalla. Rectifica. Creua el carrer, primer marxa cap a la dreta i al cap de poc torna cap a l’esquerra fins desaparèixer. Ja no la tornaré a veure. Els temps estan canviant. Jo mai hagués anat vestit de groc llampant amb patinet a buscar feina  i sense abans haver-me assegurat  tres cops  de com arribar al lloc.