divendres, 3 d’abril de 2015

SOMNI DEL 19 AL 20 DE MARÇ



La meva dona em deixa fins al final de la carretera. Baixo del cotxe. Guaito el poble on he d’anar a l’altre cara de la vall. El sender que he de recórrer es veu perfectament traçat: estret i sinuós baixa fins al fons de la vall per tornar-se a enfilar costa amunt fins arribar a les primeres cases. Vespreja mentre camino i de tant en tant, quan els arbres em deixen, entrelluco les llums tènues de la vila. Porto un paper on hi ha escrit el número de la casa on m’esperen. Arribo i entro. M’atén ella. Vaig brut d’haver fet el camí pedregós. Em diu que em puc rentar les mans, m’indica on hi ha la pica i em dona una tovallola vella però neta. M’aixugo i penjo la tovallola al penjador on ja hi ha unes altres quatre o cinc tovalloles ronyoses una damunt de l’altra. Aparto les tovalloles a un costat, poso la meva ben posada, i després ordeno les altres per colors, de freds a calents. Vaig on és ella i li dic que si vol que jo faci la meva feina m’ha de garantir que em posarà un clau a la paret només per mi, per penjar-hi la meva tovallola, i la plena garantia de que ningú més l’utilitzarà. Em desperto son les 5h 15’.
*******
(M’adormo i segueixo el somni): M’estic dret mirant-la. Vesteix una brusa blanca ajustada que li dibuixen el rodó dels seus pits i una faldilla llarga d’un blau verd gris que li escau. Morena de cabells llargs, una mica ondulats. Ara la reconec. La vaig conèixer fa anys quan vaig estar treballant a l’estranger. Feia de ginecòloga. Se m’acosta mirant-me als ulls. Em demana que li descordi els botons de la brusa ajustada. Penso que ho podria fer ella però que quina sort que m’ho demani a mi. Mentre li començo a descordar em pregunta què és el que més m’agrada d’estar allà. Primer penso que pot ser són les tovalloles però em dic que no,... que el que més m’agrada és ella... però no li ho puc dir perquè el despertador sona i em trenca el somni. Són els 6h 35’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada