Situada a peu de riu, orlat de xops encara pelats, hi ha La Central.
Des de la finestra estant se’m destaca el verd d’un salze primerenc que
plora. Resguardat darrera els vidres em sento feliç embolcallat dins els seus
braços. Aquest lloc ha estat fet expressament per venir-hi a matar el temps.
L’aire que l’envolta sembla que consideri que el millor que pot fer és
garantir que el teu repòs no sigui destorbat. I així és. Més enllà de les
vores del riu governen els inabastables alzinars solemnes. Silent contemplo
l’espai aïllat dins d’una gran esponja de suro.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 10 d’abril del 2015
LA CENTRAL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada